Blanc bo busca negre pobre

Aquest és l’ocorrent títol del llibre de Gustau Nerín que recentment ha publicat la Campana sobre les activitats solidàries que occident ralitza a l’Àfrica. Un altre bon títol hauria estat “Tot per Àfrica però sense Àfrica”
És demolidora la narració que fa l’autor de les experiències viscudes en molts casos en primer persona sobre els sovint nefastos efectes que l’acció solidària governamental i de les ONG fa en els països del sud, concretament en el continent africà.
Les accions de les ONG son gairebé sempre negatives per l’Àfrica es miri des del prisma que es miri. Per començar és comú a totes la superioritat moral, cultural i l’ostentació econòmica amb que actuen i el desconeixement de la situació real de les persones africanes a qui pretesament volen ajudar.
Els cooperants, que normalment serien professionals mediocres en un entorn empresarial més competitiu, acostumen a viure a cos de rei i consumeixen molta part de les despeses de les seves organitzacions, sempre molt ben dotades econòmicament per les subvencions públiques i les donacion de particulars.
Son nombrosíssims els exemples concrets que Nerín descriu de projectes d’ONG que no porten enlloc: hospitals que no acaben mai d’obrir; ferralles de joguines, sabates, ordinadors vells i tota mena d’estris inservibles pretesament fruit de la bona voluntat del donant que acaben amuntegats en abocadors i.legals; medicaments caducats, medicaments que arriben en bon estat però que ningú ha pensat en com distribuir; orfelinats de nens que no son orfes sinò que tenen pares i que després es volen enviar en adopció a occident, casos habituals de corrupció econòmica i sexual etc
Tampoc escapen de la mirada de l’autor altres varietat de la solidaritat amb Africa com les caravanes solidàries (les vacances preferides de l’Ajuntament socialista de Barcelona) on funcionaris pagats per l’erari públic van de vacances en caravana per Àfrica repartint regals com pare Noel i fent ostentació impudent d’una suposada superioritat moral, cultural i econòmica.
Una altra varietat és el turisme solidari, és a dir anar a l’Africa per treballar 10 dies en una escola, hospital o qualsevol altra cosa això si quedar-s’hi tres setmanes més a fer un safari o anar a un hotels de cinc estrelles, tornar amb les fotos dels negrets per enganyar desprès els amics perquè acoquinin quatre duros i així anar fent bollir l’olla…… Tot per Àfrica però sense Àfrica.
Les accions solidàries de les ONG i dels organismes governamenals son una nova forma de colonialisme on occident un cop més imposa el seu estil de vida, els seus valors a una societat que no necessàriament les comparteix. Tot vestit d’un teòric bonisme i inclús d’una sincera bona voluntat d’ajudar als africans però que en realitat no porta bons resultats.
No hi ha cap exemple en el món de país que hagi sortit de la miséria gràcies a les donacions dels altres, els problemes son estructurals i tenen a veure amb els règims corruptes, la manca de democràcia i la manca d’una societat lliure en una economia de mercat. L’única forma per sortir de la misèria és amb llibertat econòmica, lliure comerç i un ordenament jurídic, nacional i internacional, que ho protegeixi.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s