Que no ens apugin els impostos!

El desgavell econòmic i financer en que es trobem causat per les polítiques keynesianes d’expansió de la despesa pública fins a dèficits desorbitats sembla que no tenen aturador i el que han estat polítiques equivocades es pretenen intensificar encara més ara a travès d’una pujada d’impostos. La retòrica fàcil i demagògica de que s’apujaran nomès els impostos al rics nomès pot enganyar als babaus.
Per a poder recaptar quantitats substancials d’impostos que tinguin un cert impacte en els comptes públic nomès es pot fer apretant encara més les classes mitges, per molt que s’apreti les classes molt adinerades no hi ha prou massa crítica perquè tingui cap impacte significatiu (llevat que l’objectiu real sigui no pas reduir el dèficit sinò fer una mesura populista de gravar les classes altes únicament per raons electorals), per tant la pujada serà a les classes mitges

Les classes mitges pateixen ja una duríssima pressió fiscal. Els típus de l’IRPF que s’acosten gairebé al 50% comencen en trams de renda que en cap cas es pot considerar classes altes però és que si hi afegeim tots els altres impostos, com societats, IVA, IBI, benzina, etc la càrrega real impositiva supera de llarg el 50%, és a dir en tota la seva globalitat la pressió fiscal a l’estat espanyol pot arribar a ser gairebé confiscatòria per al ciutadà, quelcom que per cert la Constitució espanyola prohibeix però que no sembla preocupar ningú.

Les pujades d’impostos que s’acosten nomès faran endeutar encara més el sector privat, empreses i famílies, malmetent encara més la seva solvència econòmica i evidentment asfixiant encara més les iniciatives d’inversió i creació d’empreses i per tant serà una dificultat afegida a la recuperació econòmica.

Una pujada impositiva per a sanejar els comptes públics, en temps d’expansió econòmica, pot arribar a entendre’s en determinades circumstàncies, una pujada impositiva en temps de recessió és posar benzina al foc per apagar l’incendi.

El veritable sanjament dels comptes públics passa per una dràstica reducció de les despeses i inversions improductives, de la qual cosa no en parla ningú més enllà de l’Ebre. S’ha de posar fi a les inversions d’AVE que no serveixen per res, tancar aeroports sense sentit com els de Cuenca, Castelló de la Plana o Lleida, deixar de llençar els diners en programs tan absurds com el Plan E, suprimir ministeris com el de sanitat, cultura, educació que tenen les competències transferides a les CCAA, suprimir les diputacions ….i tantes altres mesures que no farien necessària una pujada d’impostos, ans el contrari.

I per acabar de reblar el clau cal tenir present que ben segur, la pujada d’impostos que s’acosta serà una nova mesura centralitzadora que farà augmentar el nostre dèficit fiscal i per tant a Catalunya pagarem més i rebrem menys, com sempre.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s