Garzón: el jutge injust

El primer deure ètic i professional d’un jutge és el de mirar de ser just i assegurar-se que es compleix la llei i els drets de tots el ciutadans.
Garzón és o ha estat un jutge injust. Garzón l’any 1992 va fer detenir 38 independentistes catalans per pertanyer pressumptament a Terra Lliure, després de passar molt de temps a la presó es va demostrar que cap d’ells hi tenia res a veure i a més a més disset d’ells foren objecte de tortures per la policia, com així ho va reconèixer el tribunal dels drets Humans d’Strasbourg l’any 2004. Garzon es va negar a investigar les denúncies de tortures de la policia i el tribunal Europeu va sentenciar prevaricació ja per aquells fets.
Garzón és conegut per ser un pèssim jutge instructor, fa dilatar espantosament els processos, decideix investigar arbitràriament i per raons idelògiques i evidentment no té el més mínim respecte pels drets de defensa ni el dret a la pressumpció d’innocència.
Es creu posseit per la veritat única i veritable, ell és el jutge justicier que ha estat cridat per l’eternitat per lluitar contra el mal i els poderosos, ell i nomès ell te la possessió de la justícia absoluta. Per això el seu sistema és el de buscar culpables primer, després investigar i si de cas algú 10 anys després ja els declararà innocents, i mentrestant filtrar la informació que ell vulgui durant el secret de sumari per donar carnassa a la premsa, sempre tan ametent a riure les gràcies del jutge justicier
I així ell ja haurà fet el mal, ja haurà arruinat la vida dels seus processats, ja els haurà destruit el seu bon nom, la seva intimitat, en molts casos el seu patrimoni i futur professional. Aquesta manera de fer està en línia amb altres personatges funestos de la justícia espanyola feliçment ara ja retirats com Jose Maria Mena i Jimenez Villarejo, tots dos, com Garzon, d’extrema esquerra i produndament marcats per l’odi anticatalà.
El cas Telecinco fou un exemple molt il.lustratiu de la manera d’actuar de Garzón. Un dels encausats (10 anys després declarat innocent) per Garzón, el catedràtic Antonio Muñoz Molina explica en el seu llibre “Rio Frio” amb detall els fets esgarrifosos de com Garzón va portar aquest cas, fa posar els pels de punta de com un jutge pot arribar a manipular la justícia fins a l’extrem i perseguir de manera obsessiva, sense cap base jurídica, a qui per una raó o una altra no li és simpàtic.
En el cas Gurtel va ordenar escoltes entre imputats i els seus advocats fins i tot dins la presó. Qualsevol estudiant de primer de dret sap que les converses entre client i advocat son secretes i ningú té dret a violar-les. El fet de que el cas Gurtel sigui greu, i la pressumpta corrupció molt gran, no justífica que el jutge vluneri un dret fonamental de la defensa. Com tampoc ho justificaria si el cas fos de terrorisme, assassinat, violacíó, pederastria o qualsevol altre delicte.
Garzón ha prevaricat, és un delinqüent, amb ell ja no val la pressumpció d’innocència perquè ha estat condemnat pel tribunal suprem.
No me n’alegro que li hagi passat perquè no li desitjo cap mal a ningú, però si me n’alegro perquè els ciutadans ens treiem de sobre un jutge injust i això és bó per la societat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s