Quan van fer Mònica Terribas directora de TV3 vaig pensar que perdríem una gran periodista per guanyar una directiva mediocre. El temps m’ha donat la raó. És cert que amb ella TV3 ha recuperat el lideratge d’audiència i això no és poca cosa, però val a dir que s’havia perdut amb l’arribada del tripartit en l’època de Joan Majó, és a dir que amb bona feina i rigor es podia recuperar. També és cert que la Mònica Terribas ha retornat un nivell de qualitat en la programació que supera amb escreix a les altres cadenes. Fins aqui molt bé, pèrò això no és la funció d’un director general, almenys no és l’única funció.
Un director general és algú que ha d’administrar els comptes amb rigor, portar l’organització cap a l’eficiència, és a dir cap el benefici econòmic, i prendre decisions difícils i impopulars amb els seus subordinats i sindicats, si és necessari. Tenir 2.600 persones en plantilla, pèrdues superiors als 100 milions d’euros any rera any és insostenible, és mala gestió. El problema de TV3 no és de continguts, ni de producte ni de mercat. El problema es el model de gestió. TV3 des de la darrera època dels governs Pujol i molt més encara amb el tripartit va entrar en una espiral de creixement desmesurat de personal amb règim funcionarial que l’ha portat a la fallida tècnica. Una directora general valenta i competent hauria de començar a retallar personal, ben segur que amb la meitat de la gent la televisió de Catalunya podria funcionar igual o millor. Amenaçar amb deixar els telespectadors sense futbol és l’amenaça fàcil i poc professional d’algú que en dir aquestes coses sembla creure que la televisió és seva, (com acostumar a passar amb la majoria dels periodistes) però que evidentment l’han de pagar els altres.
Tot i així em sembla que no tot el bó i el dolent de TV 3 és atribuible a ella perquè la nebulosa de poder de la corporació fa molt difícil saber qui mana, i és evident que ella no molt, almenys com hom podria esperar d’una directora general.
Per tot això segueixo creient que la Sra. Terribas és una molt bona periodista i una medicre directora general, i per tant tots hi ganyaríem si tornés a la seva antiga feina.
prenafeta.wordpress.com 
totalment d´acord
prou ja de corporativisme gremial dels periodistes, es creuen els amos dels mitjans públics. Son tendenciosos i quan dirigeixen, uns pèssims gestors
doncs jo totalment en contra.
Una empresa de comunicació l’ha de menar algú que hi entengui, per exemple un bon periodista.Si. O potser ens creurem que un polític i els seus amiguets ho faran millor? prou ja de tanta hipocresia, no ens beneficia com a poble, i necessitem un cos més sa del que és normal si volem sortir de dins d’espanya ja d’una vegada. Els resultats de la Terribes són bons, doncs endavant.