Sobre dèficit i diputacions

Comprenc el malestar que a molts provoca la reforma constitucional “express” pactada per Zapatero i Rajoy i comprenc també els recels de que això minvi la capacitat d’autogovern de Catalunya. Irrita que qui proposi el límit de dèficit a tots, sobre tot pensant en les autonomies, sigui justament aquell que més dèficit té i més malbaratament dels recursos fa, és a dir l’estat central. Dit això, crec que tot allò que vagi en la línia de disminuir la despesa pública i el dèficit serà bó per tots. Seria bó que Espanya deixés de gasar quantitats indecents de milers de milions d’euros en una xarxa d’alta velocitat que serà deficitària de per vida, seria bó que es reduissin el número de funcionaris (estic segur que amb la meitat dels que hi ha en tindriem més que prou), les despeses de representació, els càrrecs de confiança, que se suprimissin els ministeris de cultura i el de sanitat, que desapareixessin les diputacions, que tanquession els aeroports de Ciudad Real, Osca, Alguaire i tants altres, que es suprimissim tota mena de subvencions a empreses i ONG etc etc És per això, que malgrat els comprensibles recels de CiU i d’altres a perdre autonomia financera, crec que com a principi posar límits a l’insaciable ànsia de despesa de tot poder polític és una bona mesura. Relacionat amb això resulta bastant incomprensible que CiU es negui ara a la supressió de les diputacions, els organismes segurament més inútils que existeixen. No comprenc com després de tants anys del nacionalisme català buscant fòrmules per acabar amb aquestes institucions anacròniques i fruit d’una visió centralista de l’estat, ara que per fi s’obre el debat de la seva supressió l’actitud d’entrada és de recel i resistència, espero que no sigui perquè ara ja les controlen, si és així pleguem!