Fukushima serà la fi de l’energia nuclear?

A tots ens ha frapat el desastre de Japó: primer el terratrèmol, deprés el tsunami i a més l’accident nuclear, masses desgràcies juntes fins i tot per un país tan fort i civilitzat com aquell.
Les justificadíssimes alarmes per l’accident nuclear es van ràpidament convertir en proclames contra aquesta energia com a font perillosa, antiecològica i insegura. A nivell polític va ser impresentable el comportamet del secretari europeu d’energia anunciant un desastre apocalíptic i també va sorprendre el canvi de posicionament de la sra Merkel respecte l’energia nuclear.
Però les coses s’han de posar en el seu contexte: el terratrèmol i el tsunami van ser d’una escala i magnitud mai vistes, enduent-se més de 15.000 vides de cop, el col.lapse que això va originar a la central de Fukushima va ser gravíssim però no va provocar ni ha provocat cap mort, malgrat les greus fuites radioactives.
Sembla clar que la lliçò que es pot aprendre és que l’energia nuclear pot ser, si és ben gestionanada, una energia molt segura, però perquè de debò ho sigui cal fer més exigents els protocols de seguretat en cas de situacions excepcionals com desastres naturals, atacs terrroristes etc., situacions que fins ara cap central s’hi havia trobat.
Els contraris a l’energia nuclear solen ser també els més entusiastes defensors de la veracitat dels desastres del canvi climàtic, tenen el problema que no aporten alternatives a cap de les dues coses. D’una banda l’energia nuclear és barata i no influeix en cap canvi climàtic, però no la volen per perillosa en quant a radiactivitat però tampoc volen les energies de combustió de residus fòssils perquè diuen provoquen alteració del clima. Insisteixen en les energies renovables però el seu cost és tan alt que no les fan viables com a fonts principals. Per tant la conseqüència d’aquestes polítiques ecologistes seria el col.lapse econòmic i la paràlisi dels formidables creixements que països com Xina, India o Brasil estan gaudint i que estan treient de la misèria centenars de milions de persones, com mai abans havia passat en la història de la humanitat
Malgrat això la tendència dels darrers 20 anys demostra com tant el petroli com el carbó i fins i tot l’energia nuclear han minvat la seva part del pastís enfront les energies renovables com la eolica, fotovoltaica i hidràulica, el problema és que no aconsegueixen superar uns nivells gairebé testimonials sense superar el 10% del total de les energies.
Crec que les energies renovables o altres alternatives fins i tot molt més agosarades s’aniran imposant i ho faran no pas per polítiques governamentals que ho regulin, ni per política impositiva, sinò un cop més per la pura lògica del mercat. El petroli, si segueix pujant als ritmes actuals acabarà sent més car que les energies renovables i per tant no tindrà sentit seguir utilitzant-lo. A més, per fortuna al món hi ha persones i empreses que amb esperit emprenedor, enginy, i visió de futur que veient aquesta tendència estan apostant fort per altres fonts d’energies, anticipant-se al declivi del petroli, ho fan no per raons morals, ni per salvar la humanitat del suposat desastre del canvi climàtic, ni per acabar amb el perill nuclear. Ho fan per un “pervers” esperit emprenedor que els fa veure una oportunitat de negoci en ser capaços de trobar alternatives al petroli. Això sí, arrisquen, se la juguen i molts d’ells fracassen. L’exemple més calr és el de l’indi Vinod Khosla, fundador als anys 80 de Sun Microsystems i més tard de Juniper networks. El Sr Khosla gestiona un fons d’inversió de milers de milions de dollars centrat en invertir en noves energies que signifiquin un gir copernicà a la situació energètica actual. Idees que poden semblar tan estrambòtiques com fer energia nuclear sense radiactivitat, biotecnologia, treure en hores petroli de les plantes (en contra del petroli que es fossil orgànic acumulat durant milions d’anys, o altres.
Son idees que en un 90% de possibilitats fracassaran però que nomès una triomfi acabarà sent, exagero, la salvació de la humanitat, repeteixo no pas gràcies als ecologistes, no pas gràcies als governs sinò gràcies a l’enginy, valentia, audàcia i visió d’uns inversors i emprenedors.