Llengua: llums i ombres

Fa uns dies es va fer pública una enquesta sobre l’estat de la llengua catalana. Sorprenia, al meu entendre, la interpretació optimista que en feien la majoria dels mitjans, m’imagino influenciats per la presentació feta sobre aquesta enquesta per part dels responsables de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els punts que jo destacaria son:
1) d’entrada cal dir que és possible que les dades estiguin lleugerament esbiaixades en favor del català (és adir que la realitat es pitjor de la que diuen les enquestes), i que per tant no siguin del tot fiables. M’explico: tots ens hem trobat en situacions on en preguntar algú sobre la llengua catalana, la gent tendeix a dir que s’utilitza molt, que la fa servir força, que la megafonia de tal lloc és en català, que a la feina es fa tot en català etc, és a dir que en la vida informal i de manera natural hi ha una tendència per part de la gent no sensibilitzada en la qëstió lingüística en donar per suposat una aparent normalitat del català. Això es tradueix en que hi ha gent, sobre tot castellano parlant, que tendeix, inconscientment, a sobrevalorar l’ús real que ell mateix fa de la llengua catalana.
2) Un 77% de la població afirma utilitzar el català (tal com insistia en el punt anterior em temo que aquesta xifra és optimista), la qual cosa vol dir que un 23% no la fa servir mai, és a dir 1,8 Milions d’habitants a Catalunya no fan servir mai la llengua catalana.
3) Hi ha un 35% dels qui tenen el català com a llengua pròpia, és a dir 2,6 Milions de persones, per tant vol dir que a Catalunya hi ha un 71% de gent que no fa servir mai el català en comparació amb els que la tenen com a pròpia, això sense comptar els 3 Milions adicionals de persones que tenen el castellà com a llengua pròpia però que afirmen fer servir el català
4) A més hi ha 750.000 persones que tenen com a llengua pròpia altres llengues diferents del català i el castellà, és a dir el 28% comparat amb els que tenen la catalana
5) Les migracions massives d’immigrants espanyols dels anys 20 i sobre tot dels anys 50 i 60 malgrat estar en segona i tercera generació i nascuts a Catalunya segueixen en gran part sense fer servir el català, això em sembla altament preocupant, sobre tot tenint en compte que hi ha la nova immigració del segle XXI que no sembla en absolut portar una dinàmica diferent
Les causes de tot això em sembla que son evidents:
• immigracions massives no integrades lingüísiticament degut a la repressió de la llengua catalana durant molts anys i la seva fràgil protecció actual
• una Constitució espanyola discriminatòria que obliga a entendre i fer servir el castellà però no el català, quelcom que l’estatut intentava equipar però el Tribunal Consitucional va rebutjar
• no hi ha cap àmbit de la vida on el català sigui imprescindible. Si existís alguna institució pública que pogués unicament fer servir el català i per tant fos imprescindible això facilitaria molt l’aprenentatge i l’ús, però també això s’ho va carregar el Tribunal Constitucional.
Com a punts positius crec que podem destacar.
• La immersió lingüística escolar (que a més dona inclús un coneixment del castellà a les escoles catalanes superior al de la mitja espanyola), però també això el Tribunal Suprem espanyol ha qüestionat
• L’evolucio dels mitjans de comunicació, que lentament i malgrat les dificultats i fins i tot grans trabes legals imposades per la regulació espanyola poc a poc van fent-se lloc en el mercat de la premsa a paper i digital, ràdio i televisió.
En definitiva, no podem ser ni cofoistes ni derrotistes però sobre tot cal no baixar la guàrdia