No hi entenc un borrall de la indústria de l’automòbil i per tant desconec les dinàmiques d’aquest sector i els detalls de la darrera confrontació entre fabricants i concessionaris.
Les corts espanyoles han aprovat el canvi en la regulació del contracte d’agència, la qual cosa implicarà que els concessionaris hauran de poder retornar als fabricants, si així ho desitgen, els stocks d’automòbils no venuts. Això ha aixecat grans temors en els fabricants perquè fins ara no tenien aquesta obligació d’acceptar devolucions de cotxes no col.locats en el mercat. Qui té raó? No ho sé, però el que sí que sé és que el legislador tampoc ho sap, ni les Corts espanyoles ni la Generalitat.
Prenguin la decisió que prengui el legislador s’estarà ficant en una regulació al meu parer innecessària. No critico que es canvi la regulació del contracte d’agència, no em sembla bé ni malament, el que sí que critico és que el poder polític es fiqui en regular ad-hoc quelcom que hauria de ser negociat lliurement per les parts implicades. Si regula en un sentit o un altre, a favor dels fabricants o a favor dels concessionaris, serà fruit de la capacitat de lobby que cadascun tingui, i fruit del que la cojuntura curt terminista faci pensar al legislador que pot afavorir o perjudicar a altres “stakeholders”, és a dir sindicats, opinió pública, sondejos electorals, empreses auxiliars etc.
Legisli com legisli el legislador espanyol no podrà impedir que en realitat qui decidirà seran els consumidors els quals compraran aquells vehicles que siguin de major qualitat a un preu determinat. Si obliga a poder retornar els vehicles, i per tant en teoria afavorir els concessionaris, a curt termini pot salvar empreses concessionaaries en greus dificultats i alguns llocs de treball i destruir-ne pel cantó dels fabricants, si obliga l’inrevés més o menys el mateix però exactament el contrari. A la llarga la dinàmica del mercat trobarà la manera de fer la ziga zaga a una legislació inútil. Si als concessionaris no els surt rendible el nou model buscaran altres models de venda, (potser per Internet, o amb nous concessionaris diferents o expandint-se ells mateixos verticalment etc.) i si la pressió legislativa arribés a ser tan forta acabaran plegant. Exactament el mateix pels concessionaris. L’únic que és segur que aconseguirà el legislador espanyol és distorsionar la dinàmica del lliure mercat i per tant fer menys eficient el sistema econòmic, és a dir a la llarga fent més cars els preus del cotxes pels consumidors. No es pot posar filats al camp.
prenafeta.wordpress.com 