Algú hi entèn d’economia?

Els economistes que més m’agraden son aquells que diuen que no saben d’economia o pel capbaix que no volen aventurar-se a fer prediccions perquè això és quelcom molt difícil, sobre tot si han de ser pel futur.

Estic convençut que el problema d’aquest país, i em temo que de molts altres és que la gent en general no sabem res d’economia, començant pels tertulians i periodistes suposadament entesos, continuant per economistes i fins tot per professors i catedràtics.

A l’escola les nocions d’economia que s’imparteixen son tan bàsiques que no serveixen per res. Si totes les hores que es dediquen a educació per la ciutadania, educació sexual i altres qüestions que haurien de ser pròpies de les famílies i no de l’escola pública, es dediquessin a ensenyar als infants i joves coses pràctiques com el comerç, l’escassedat, l’estalvi, el treball, sacrifici, inversió etc. estic segur que fariem un gran bé al país. Si parlem del que s’ensenya de’economia a la facultat de Dret, per exemple, o fins i tot a la d’econòmiques n’hi ha per posar-se a plorar.

Crec que en l’imaginari col.lectiu la gent no entenem el concepte de l’estalvi, inversió, capital i quines conseqüencies tenen en l’economia. Molt poca gent entèn mínimament com funcionen els mercats financers, com funciona la banca, ni perquè no és viable un deficit públic, ni deute públic i menys encara el nostre problema endèmic del dèficit fiscal.

En la història això sempre ha estat així, fins el punt que grans filòsofs i fins i tot economistes han arribat a negar la mera existència de l’economia. Marx, encara avui autor de referència en moltes facultats universitàries, afrmava que l’escassedat dels mitjans no existia sinò que nomès era fruit de pràctiques arbitràries de la classe burgesa explotadora. És a dir, la riquesa que la naturalesa ens aporta és tan gran que no cal procupar-se per res més sinò fos perquè uns explotadors l’acaparen tota i condemnen tota la resta de gent a la misèria. La solució? abolir la propietat privada. En la societat socialista hi haurà abundància de tot i tots els ciutadans tindran satisfetes les seves necessitats. Els ecologistes i post comunistes d’avui dia segueixen fil per randa aquesta línia, en alguns casos patològics arribant a defensar la no economia i el retorn a la cova.

Les idees socialistes sempre han cregut amb el mite de l’abundància i la sacietat. No entenen que la missió de l’economia és estudiar les accions que l’home ha de fer per assolir uns fins materials determinats amb uns mitjans sempre escassos. Per res interessa a l’economia un món “ideal” on tots els desitjos i necessitats fossin satisfets. Com molt bé ens ensenya Ludwig Von Mises a l’Acció Humana en aquest món imaginari no hi hauria escassedat, ni cap problema econòmic. No caldria fer cap elecció, no hi hauria cost d’oportunitat, no hi hauria dilema que calgués resoldre amb la raó. Els habitants d’aquest hipotètic món no haurien desenvolupat la raó ni la intel.ligència i si algun dia, segueix Mises, s’arribessin a donar aquestes circumstàncies a la terra les persones poc a poc anirien perdent la capacitat de pensar fins a deixar de ser persones humanes. La funció essencial de la raó és fer front als problemes que la naturalesa planteja. L’home capaç de pensar i actuar sols pot apareixer en un univers en el que hi hagi escassedat i on tot benestar cal conquerir-lo amb treball i esforç.

Deu i la naturalesa ens han donat mitjans escassos i és precisament aquesta escassedat el que ens fa humans i no animals.