Com sempre, les festes de Nadal han passat com una exhalació, massa ràpid sense temps de gaudir del tot de res i ocupats amb mil i una coses, quan en realitat l’esperit de Nadal hauria de ser tan senzill: vida familiar, donar-se als altres i una mica de tranquilitat. Un exemple d’això és la nit màgica dels Reis. Som conscients del que vivim els pares que encara podem disfrutar d’aquest dia tan especial que viuen els nostres fills? De poques coses gaudirem tant a la vida com la de veure l’alegria amb que els petits disfruten de l’ambient nadalenc i molt especialment de com esperen els Reis, com preparen les cartes, com embadaleixen en la cabalcata i com disfruten obrin els regals, que és la seva manera d’agrair-nos-ho.
Aquest brogit permanent, la pressa constant, no és evidentment cosa del Nadal, sinò que és la norma permanent de la nostra vida, tot i que un esperaria que potser en aquestes dates tan assenyalades la cosa canvies una mica, però no és així.
Em sembla significatiu que costi tant trobar llocs i moments on res ens distregui i poguem estar amb nosaltres mateixos. Només el silenci pot proporcionar aquest ambient, i curiosament és justament aquest silenci el que costa tant de trobar.
No parlo de buscar la solitud, ni la vida monàstica, ni tan sols de recessos, parlo purament i simplement de trobar moments, encara que siguin breus, on una persona pugui trobar un espai de tranquilitat en la seva vida quotidiana.
Per exemple, ja no queden restaurants on no hi hagi una música de fons que afegeixi soroll innecessari al ja alt volum de decibels de la sala o bé sinò hi ha gaire gent que interfereixi entre tu i el teu plat (el teu moment de tranquilitat) o entre tu i la conversa relaxada amb l’altre comensal.
La música (normalment ben alta i estrident) es troba també en ascensors, avions, trens, taxis, piscines, saunes etc. no fos cas que tinguessim un moment de tranquilitat.
El silenci, sense que hagi de ser necessàriament absolut, és imprescindible per l’equilibri personal, per la reflexió i pel descans. Resulta paradoxal com en fugim tant, quan en realitat el necessitem tant
prenafeta.wordpress.com 