Divendres va acabar la campanya, per mi el millor de tot és que ja no haurem de sentir més les pesadíssimes queixes dels periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio respecte als blocs electorals Cuní i companyia es creuen amos i propietaris dels mitjans de comunicació públics, a més ocupen (amb quin dret?) gairebé tant de temps a predicar les seves queixes gremials com al propi temps dels partits, fet que ells tan critiquen.
Em sembla evident que la llei electoral, els blocs, els criteris per fer debats cara a cara és un gran despropòsit i que cal un llei catalana que ho modifiqui i ho posi al temps actual. Dit això, pensar que el criteri periodístic dels funcionaris dels mitjans públics serà més neutral i que els ciutadans estaríem més ben informats em sembla una absoluta bajanada, és com sortir del foc per anar a les brases.
En la professió periodística passa el mateix que amb els polítics i altres professions, tenim alguns molt bons professionals però la gran majoria son d’una mediocritat que fa feredat: incultes, indocumentats, frívols, majoritàriament formats sota doctrines marxistes. Amb aquesta gent és com estaríem més ben informats?
I avui a votar, em temo que hi haurà molta abstenció. Una part de la responsabilitat els dels polítics però no tota. Conec familiars, amics, coneguts que no voten per pura mandra: “el cap de setmana marxem”, “tots els polítics son iguals”, “no n’hi ha cap que m’agradi”, “soc apolític”….son excuses de mal pagador, de molta gent pijo progre que ho ha tingut tot massa fàcil. Votar és un dret pel qual milions de persones hi han deixat la vida, la democrácia és el fonament de la llibertat. No votar és un crit a la dictadura, una demostració d’egoïsme, una manca de compromís social i una demostració d’incultura. Només puc entendre l’abstenció en casos extrems de malaltia o problemes personals molt seriosos, que no és precisment (i sortosament) el cas de la gent que jo conec.
prenafeta.wordpress.com 