Passejar per Hong Kong és estar a un dels centres del món, és la Nova York d’Àsia. La ciutat bull per tot arreu les 24 hores del dia: Formigueig incessant de gent a munt i a vall, comerç tradicional barrejat amb les botigues més glamoroses del món, opulència financera, avions transoceànics que arriben i s’enlairen sobre una aeroport ultramodern damunt una illa artificial, vaixells que circulen per l’arxipèlag amb un trànsit incessant, la cultura xinesa tradicional barrejada amb la finor britànica o potser és el nou esperit xinés barrejat amb la tradició britànica. L’espectacle dels gratacels que desafiants s’enlairen fins altures vertiginoses és un espectacle fabulós, sobre tot a mida que es va fent fosc, quan es van encenent les milers de llumetes de les finestres amb armonia espontània combinada amb una il.luminació espectacular de cada edifici.
Això, vist des de Kowloon a l’altra banda de l’illa, és un regal visual que arriba a emocionar. De veritat això pertany a un país comunista? Més aviat sembla l’expressió màxima del lliure mercat! És quelcom molt seriós Hong Kong. La barreja britànico-xinesa es manifesta també amb el bilingüisme, aquest de debò, d’aquesta metropoli de set milions de persones.
L’ocupació britànica de 150 anys va imposar l’anglès com a llengua oficial i de prestigi, sense perseguir el xinès però és evident que tampoc el va protegir. Els xinesos però van conservar la seva llengua, tots la van traspassar als seus fills i avui quan les dues llengües son oficials existeix un bilingüisme total i escrupulós tant en l’àmbit de l’administració pública com en el sector privat com passa amb la multitud de canals privats de televisió en xinés, els diaris en xinés, les emisores de ràdio, els manuals dels productes electrònics, les instruccions dels medicaments, la comunicació escrita i oral en els avions, aduanes etc. Això si que és protegir la llengua pròpia! Tots els ciutadans de Hong Kong parlen anglès i xinés, (llevat d’una minoria europea i nordamericana resident que no sap ni vol saber-lo). Fan servir la llengua pròpia, el xinés, absolutament sempre entre ells, i només amb els occidentals s’utilitza l’anglès.
Els paral.lelismes amb nosaltres crec que hi son, sobre tot per repudiar els arguments de dels enemics del català. Hi ha però tres diferències importants: el xinés és una llengua molt dificil d’aprendre per un occidental, cosa que no passa amb el català per la seva similitud a les altres llengës romàniques. L’altre diferència és que a Hong Kong la llengua pròpia conviu amb la llengua universal (l’anglès), nosaltres en canvi convivim amb una llengua molt important i prestigiosa però que no serveix per anar a altre lloc que no sigui a Espanya o latinoamerica. I per últim, la potència del xinés, la llengua materna més important del món no és la mateixa que la nostra pobra llengua catalana.
prenafeta.wordpress.com 